AL MAIG CADA DIA UN RAIG

En virtud d´una de les dites meteorològiques més conegudes a casa nostra, el mes de Maig es caracteritza per una gran variabilitat i pel moviment atmosfèric, de forma que és possible veure un gran ventall de fenòmens meteorològics des què comença fins al final, d´aquí el significat d´un altre refrany que diu: "L´abric no has de tenir guardat fins que el 40 de maig hagi passat", el qual allarga el període susceptible de patir "sorpreses" fins al 10 de Juny (40 de maig).

I és què, a diferència de l´abril, mes durant el qual és possible veure gairebé tots els meteors també, les temperatures més elevades en combinació amb una circulació atmosfèrica encara moguda, potencia els contrastos tèrmics entre les diverses capes de la troposfera i, en definitiva, la inestabilitat i l´energia potencial disponible per al desenvolupament de tempestes, les quals adquiereixen protagonisme tal i com diu la dita al llarg d´aquest mes.

Cal dir que només un tipus de núvol és capaç de generar tempestes; el Cumulonimbus, que pot arribar a fer fins a 10-12Km de gruix des de la seva base fins al cim a l´hivern i fins als 15Km a l´estiu, localment més, sobretot a les latituds equatorials on poden fregar els 20Km donat el major gruix atmosfèric d´aquestes zones, tot oferint les típiques imatges de "yunques" al seu cim quan ja no pot pujar més degut a una inversió tèrmica, normalment la tropopausa, moment en què el núvol creix horitzontalment donant lloc a les encluses, formades per cristallets de gel els quals són clau per a la gènesi dels llamps, d´aquí que en l´evolució del núvol: cúmulus humilis, cúmulus mediocris, cúmulus congestus, cúmulus capillatus i cumulonimbus, siguin possibles les precipitacions normalmalment a partir del cúmulus congestus però no hi haurà llamps fins que no arribi a formar-se l´enclusa i, per tant, es pugui catalogar com a cumulonimbus.

Tanmateix, les precipitacions proporcionades per les tempestes representen un percentatge molt elevat a l´hora de fer balanços mensuals i anuals, ja que són els petacs d´aigua tan típics de casa nostra els què sovint salven exercicis eixuts o els converteixen fins hi tot en plujosos parlant de valors absoluts de precipitació respecte les mitjanes, sent vitals, per exemple pel desenvolupament i manteniment de la flora i fauna a les zones de muntanya, així com pel creixement dels bolets quan arriba l´època.

Així, comença ja el temps propi dels fenòmens convectius, els quals ja fa dies que reguen aquí i allà el territori, en forma de neu encara a les cotes altes, tal i com es pot veure a les següents imatges de la la zona del Teide (Tenerife) on la borrasca dels darrers dies ha deixat un paisatge més típic del febrer que no del maig, amb neu que va baixar ahir fins als 2.000m metres tan sols, amb gruixos de neu testimonials a las Cañadas però que al Teide (3.718m) s´estimen fins als 20cm, sent també considerable la nevada altre cop a Sierra Nevada, on els darrers dies no para de nevar per sobre dels 2.500m, tot acumulant gruixos importants per sobre dels 2.800m que s´acumulen als metres ja existents, la qual cosa fa pensar en una notable inestabilització del mantell nivall a mitjans de setmana quan millori la situació i es dispari de nou el risc d´allaus a la zona.

Foto: www.tutiempo.net, El Teide, 01-05-2011

Borreguiles, 2.600m, fa uns minuts, nevant

Foto: Rafael Quintero, guarda del Refugi Poqueira, 28-04-11

Aquí al Pirineu, destacar gruixos de neu nova els darrers dies de fins a 20cm al nord de la Pallaresa per sobre dels 2.500m i vora els 10cm al Pirineu Oriental per sobre dels 2.600m, intensificant-se hores d´ara la nevada al Pirineu Occidental on poden caure més de 20cm per sobre dels 2.700m, sent possibles nous ruixats de tarda a la resta del territori, sobretot demà, millorant de forma transitòria a mitjans de setmana.