lunes, 30 de enero de 2012

FEBRER DEL 1956, EL MES QUE VA MATAR LES OLIVERES...

Enguany es compliran ja 46 anys del mes més fred del segle XX a Barcelona, febrer del 1956.


Aquell any l´hivern estava sent bastant suau, amb un mes de gener marcat per la bonança, la qual cosa va propiciar que cultius i fruiters despertessin de la son hivernal i comencessin a tirar cap amunt. Va ser el cas de les oliveres, els exemplars de les quals havien estat podats, començaren a brotar.


Doncs bé, un cop passat aquell mes de gener tan suau va arribar el febrer, el primer dia marcat per la mateixa tònica de suavitat, si bé va ser a partir del dia 2 què es va girar la truita de cop. En qüestió de 24h es va passar dels més de 10ºC de màxima del dia 1, a valors sota zero el dia 2 a la ciutat comtal, arribant el dia 3 als -5ºC a les Drassanes i a l´Aeroport del Prat, i als -7,7ºC al Fabra, mentre que es pulveritzava també el rècord absolut de fred mai enregistrat a Catalunya i a la Península Ibèrica, com van ser els -32ºC a l´Estany Gento.


Aquesta va ser la portada del diari La Vanguardia del dia 4 de Febrer del 1956, enunciant "fred glacial" a Barcelona:



Doncs bé, aquest primer pic de fred va durar fins al dia 7, suavitzant-se posteriorment les temperatures fins que el dia 11 va arribar una segona glopada d´aire gèlid que va tornar a fer desplomar-se els termòmetres arreu, amb el rècord absolut de fred a la ciutat de Barcelona, com van ser els gairebé -7ºC a les Drassanes i a l´Aeroport del Prat, i els -10ºC a l´Observatori Fabra, rècord absolut.

Aquesta segona irrupció d´aire gèlid es va perllongar gran part del mes, si bé pels volts del dia 20 una borrasca situada al Golf de Cadis va portar humitat i va ocasionar algunes nevades, les quals fins aleshores gairebé no havien fet acte de presència, donada la naturalesa eixut d´aquesta onada d´aire fred sense precedents.


Aquests fenòmens tenen un període de recurrència estimat, és a dir, es possible que es repeteixin cada x anys, sent aquesta x més gran en funció de la magnitud del mateix, a l´igual que la nevada del 62. Vol dir això que si el període de recurrència del fenòmen és de 100 anys no es podrà repetir fins que no passin aquests 100 anys, ni més i menys?


Òbviament no. Tot dependrà de la situació puntual de cada moment. Pot tornar a succeïr al cap de 200 anys o bé passar al cap de 10, si bé la probabilitat d´aquest últim serà molt baixa.


I a què tot això, vol dir que es pot tornar a repetir enguany?


Una onada d´aire fred tan important, tant en magnitud de registres com en duració de la mateixa és molt complicat que es produeixi a casa nostra, cal que coincideixin molts factors. El què sí us diré és què hi ha moltes similituds entre aquest hivern i el del 1955-56 que va desembocar en aquella gran onada de fred, que va fer rebentar nombroses canonades a Barcelona i va esmicolar cultius i fruiters, com les oliveres, moltes de les quals van acabar desapareixent dels nostres camps els anys posteriors fruit d´aquelles afectacions, d´aquí que es recordi aquell any com el que va matar les oliveres a Catalunya.


A dia d´avui, si els mapes tenen raó, aspecte que pot canviar molt substancialment d´un dia per l´altre, patirem una GRAN ONADA D´AIRE FRED d´origen siberià a partir de dijous, que presenta força similituds amb la del 1956, si bé en aquest cas, si s´acaba produint, vindria acompanyada per vents humits en la seva fase inicial, la qual cosa ens portaria nevades localment intenses a bona part de Catalunya fins a nivell de mar dijous i divendres, amb un FRED GLACIAL com poques vegades s´ha vist a Barcelona els dies posteriors.


Ja veurem què passa, us mantindré informats!

1 comentario:

  1. ep! has posat que fa 46 anys, i si parles del 1956 en son exactament 56! Ho se molt be! jo vaig néixer aquell any!

    ResponderEliminar