D´entre tots els incendis que hi ha hagut aquest estiu, gran part d´ells darrera la mà de l´home, l´incendi de l´illa canària de La Gomera és sense dubte una d´aquelles catàstofes ecològiques que es valoraran encara més els propers anys. I és què les flames, que ja han devorat més d´una quarta part del Parc Nacional de Garajonay, Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat, continuen sense control i amenacen de consumir la resta d´aquest tresor, d´aquest pulmó immemorial que ha sobreviscut al pas dels segles i mil.lennis fins que l´home ha acabat per ferir-lo qui sap si de mort un cop s´extingeixi l´incendi i es puguin avaluar definitivament les pèrdues. Unes pèrdues que inflamen la indignació i la recerca de causes sense poder evitar pensar en qualificatius com ara incompetència, irresponsabilitat i d´altres de major to.
Per què és tan valuós Garajonay?
El Parc es troba poblat en un 90% per un bosc "fòssil" vivent, herència del Terciari, com és la Laurisilva, un bosc amb diverses espècies de fulla perenne que viu sobre roques basàltiques fruit de colades volcàniques pretèrites sota unes condicions de temperatura i humitat molt determinades, amb una baixa oscil.lació dins d´un règim pluviomètric elevat fruit de la pluja horitzontal a conseqüència del mar de núvols típic de l´illa.
Aquest racó dóna refugi a nombroses espècies de vertebrats i d´invertebrats, amb més de 150 espècies endèmiques, sense contar el seu enorme valor botànic que converteixen en poesia paisatges i llegendes com les de Gara i Jonay, els dos enamorats el tràgic final dels quals donà nom a l´illa, una illa que porta camí de convertir-se en quelcom molt distant d´aquella a la qual es varen estimar i que esdevení tan col.losal santuari natural.
No hay comentarios:
Publicar un comentario